50è Aniversari de Sant Tomàs i l’Escola Estel: 50 anys participant activament.

L’any 2017 l’Escola Estel fa 50 anys. La nostra escola ha estat, des dels seus orígens, un dels principals motors de l’Associació Sant Tomàs, l’entitat titular del centre, que també compleix el seu 50è aniversari. La participació activa de les famílies en la marxa de l’escola i de l’associació, ha estat un element clau en molts moments durant tots aquests anys. Unes famílies que, no ho oblidem pas, hem buscat i trobat el suport de la societat civil i les institucions de la comarca, en busca d’uns serveis de qualitat per als nostres fills i filles.

Dibuix adaptat en base a una portada de Pilarín Bayés d'un butlletí antic

Portada extreta d’un butlletí antic de “l’Agrupació de Pares …. de l’Estel” i adaptada als nous temps (dibuix original de Pilarín Bayés)

El 6 de desembre de 1966 es va fundar oficialment l’Associació Sant Tomàs. El seu objectiu inicial era el d’escolaritzar nens i nenes de la comarca d’Osona que, com diríem avui dia però no en aquells anys, tenien discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID). La iniciativa estava impulsada per un grup de pares i mares, encapçalats per Màrius Casany, primer president de l’entitat,  que en aquells temps ja llunyans i difícils no tenien altra alternativa que deixar els seus fills i filles a casa seva.

El 7 de novembre del l’any següent, el 1967, començava a funcionar l’Escola Estel, amb 9 alumnes i 2 educadores. Estava establerta al primer pis de Casa Masferrer de Vic, un edifici situat al davant del Temple Romà i que avui en dia alberga unes oficines municipals de l’Ajuntament de Vic. Aquest any 2017 fa doncs cinquanta anys de la creació de la nostra escola.

Després de l’extraordinària campanya ciutadana per adquirir la finca de Sant Tomàs, el 21 de gener de 1974, l’Escola Estel es va instal·lar al monestir de Sant Tomàs, a Calldetenes. On va estar molts anys fins que l’estat ruïnós de l’edifici va fer necessari el seu trasllat. El 26 de març del 2007, enguany farà 10 anys, l’Escola Estel va tornar a Vic, a l’edifici municipal on havia estat l’escola pública de Sant Miquel, on es troba situat en l’actualitat. Va caldre una intensa campanya amb la intervenció activa dels pares i mares per fer efectiu el trasllat de l’Estel altre cop cap a Vic.

Recentment, coordinats amb les famílies d’altres serveis de l’entitat, hem aconseguit que no desaparegui l’Associació Sant Tomàs com a forma jurídica d’organització. Hem evitat així perdre el dret a vot en l’assemblea de socis. Una forma de participació fonamental en democràcia, que permet elegir a veritables representants de les famílies als òrgans de govern de l’entitat.

50 anys després, ens trobem amb una situació molt menys precària que els anys precedents. Gràcies en part al paper actiu i participatiu que han tingut les famílies durant tots aquests anys. Però tot i que vivim en uns temps millors per a les persones amb DID, encara queden moltes coses per fer per millorar les seves condicions de vida, per a la seva inclusió social. La perspectiva de la història ens mostra que la participació activa de les famílies ha estat fonamental per aconseguir avançar dins de l’escola i l’entitat.

No fem res més que seguir la manera d’entendre el paper de les famílies, que segons els precursors de l’Associació Sant Tomàs, havien de tenir en la defensa dels seus fills i filles, persones amb DID. En una conversa el dia 12 de novembre de 2015 amb en Màrius Casany, principal impulsor de tota aquesta història, ens afirmava contundentment que l’entitat “Sant Tomàs l’han de portar els pares”,  ens va dir que ho repetiria quan calgués, perquè ell no entenia que pogués ser de cap altra manera,  l’entitat no podia funcionar correctament sense la participació activa dels familiars.

Tenim doncs una tasca que ens implica a tots, pel bon funcionament de l’Escola Estel, de l’Associació Sant Tomàs i, en definitiva, pel benestar dels nostres fills i filles. Una trajectòria de 50 anys així ens ho indica.

Comments are closed.